ESTAMBUL: EL GRAN BAZAR

30/07/2012

"N'hi ha per triar i remenar. Dones amb túniques llarges fins als turmells, i mocadors que els arriben fins a les celles, turistes amb pantalons curts i expressió de babau, legions d'homes, els uns amb corbata, els altres amb caçadores i d'altres encara amb barba llarga i bonet... Venedors i botiguers que corren i t'estiren de la màniga, i mercaderies escampades per tot arreu: en prestatges, apilades a terra, a dalt i a baix, dins i fora de les botigues, amuntegades a la vorera o penjades de les parets com en filalls o com animals escorxats".

Mort a Istanbul de Petros Màrkaris

ESTAMBUL: EL GRAN BAZAR

30/07/2012

"Som a Kapali Garsi, el Gran Basar, el recinte tancat on hi ha el mercat central de la ciutat, i em trobo en plena confusió. Les botigues són una barreja de tot el que un es pugui imaginar i més: tres perfumeries seguides i al davant una tenda que ven ceràmica i plats de paret decorats amb escriptura aràbiga. A la del costat hi ha bruses de cotó, camises i gel·labes, suficients per uniformar totes les forces de l'OTAN a Bòsnia i a Kosovo, mentre que la següent és una cristalleria, amb gots d'aigua, de te i vi, gerres de tota mena, però també collarets i granadures".

Petro Màrkaris: Mort a Istanbul

A pesar de la mezcla de tiendas y productos hay un orden dentro del desorden. Mujeres con túnicas largas y pañuelos en la cabeza, turistas anonadados con pantalón corto y cámaras, vendedores que te hablan en español, mercaderías en el suelo, ojos de la suerte colgados en las paredes y desparramados en cestas, taburetes para tomar el te, alfombras, fulares, faldas para practicar la danza del vientre, puntos de libro, postales, juegos de mesa, narguiles, una mezquita y un minarete donde el almuacín llama a la oración a través de un micrófono.